Extreta de: https://www.ultimahora.es/noticias/nacional/2020/03/18/1149579/coronavirus-vox-pide-paralizar-subvenciones-partidos-politicos-sindicatos-organizaciones-empresariales.html
Entre discusions. El món gira entre discusió i discusió. Entre enfrontaments i contrastos d'opinions. Lluites pel poder i la força. Pel mandat d'una societat, que inclús per ella mateixa, opina erròniament. El seny, l'opinió, el contrast d'idees , es manté inequívoc i, de totes maneres, coincidint. Pels diners. La posició del país entre la societat més avançada. El diner fàcil. La corrupció detinguda i la llei ajustada a les seves expectatives.
De vegades, penso que som com mosques a qui se'ls ha demanat un vot, al qui resulta no entén res. Perquè els mitjans de comunicació no han efectuat una exposició de cada partit i la gent és lliure de votar a qui volgui. Però voten a qui realment els és propici pel seu futur, la seva vida i el seu benestar social. La gent és diversa, espontània, i a qui se li acut és votar per despit, per anar en contra, o per orgull.
Penso en les últimes eleccions argentines, o en les últimes espanyoles, inclús en les italianes o les centroeuropees, De països desenvolupats o no, en algunes més americanes, inclús en l'altra meitat de les estadunidenques. En tots aquests llocs on ha guanyat l'extremadreta com a primera opció. I que realment sembla... una fotografia de la societat de la nostra época?
Realment, un país gairebé sencer pensa així?
O som com l'Herodes. Qui no s’ha parat a pensar a qui per fer mal o bé. Respón davant la pregunta de blanc o negre. En aquest cas d’esquerra o dreta, de manera despiadada i visceral. Que és com la és la de votar a un partit, que per respectar, no es respecte ni a ell mateix.
Sempre s'ha parlat de la maduresa d'una societat, a qui se li pregunta, en definitiva, si estima o no. A qui tant se li dona crèixer o avançar. I a qui la seva persona, tingui una sensibilitat o una altre per decantar-se a una cosa o una altra.
Per sort, no som el país sencer que varem votar el mateix. I per sort, no només hi havia un sol partit a qui votar.
Montse Botey
