Extreta de https://manuelgross.blogspot.com/2019/03/como-desarrollar-la-fortaleza-mental-13.html
Confosa força, i confondre la força amb fortalesa i la fortalesa amb la força?
Res inclou en els seus actes. Tot ho espera amb l'espera… saber conduir els seus actes amb la seva seguretat insegura, amb por i amb la malaltia, amb la inexperiència de la seva força i la seva dèbil fortalesa. Ambdues parts errònies i del tot equivocades. Tot avança, al perquè de cada acte i de cada persona, a saber com i quan respondre, a trobar la oportunitat d’encertar-la, a esperar l’oportunitat de respondre. Cercar en l’altre la seva frase errònia, la seva paraula injusta, per respondre, per solventar la seva pròpia vida, i la de l’altre. La seva vida envolta tots els seus actes, els actes envolten la seva vida i els seus errors, com saber on m’equivoco? com avançar per trencar aquest cercle viciós d’on están absords l ‘un i l’altre?… Dia dia respon al perquè, dia dia respon a la seva pròpia vida i se li replanteja... quan respondrà?, Com trobar-se amb la dificultat espantosa de respondre?… mentre l'altre presumeix de la seva força com veritat absoluta de la seva vida, la por constant a l'enfado, la por al malhumor de l’espera, de la contenció forçosa a que ha de respondre la fortalesa. Es retorça en el seu dolor a fi de no encarar-se en aquesta situació. Dia a dia espera aquesta prova, dia a dia es perfila la situació errònia, i se li replanteja la veritat absoluta. Com contenció de centrar l'equilibri en un mateix seny, que és el seu saber, com és la seva força i en definitiva la seva poesía?
MB
